Es veia venir.
Des del meu primer blog “Diferències entre Catalunya i Egipte” he anat comentant amb els meus contactes , amistats, família, la ultima vegada el divendres en un sopar de graduació, que la revolució estava a punt d’arribar.
Una revolució semblant a la de principi del Maig 68…………de moment.
En poc temps pot seguir com la del final de Maig de 68 i convertir-se en violenta.
És veritat que el temps desgasta i mentre els manifestants tinguin menjar…..a casa o a la d’amics o familiars, saldo en el mòbil, llum, aigua, televisió, el Barça o el Madrid ………o el que sigui……………… no anirà a mes..
Però, entre el que demanen els manifestants……...treball…………. quin partit polític ha dissenyat un autentic pla de reindustrializació del país??…......o és que encara seguim pensant que entre el tocho i el turisme sortirem endavant.
Sembla que les empreses exportadores estan funcionant i…......qui ens ho explica………...i…………que fan perquè no fan que això es multipliqui per dos, per tres………..a quins sectors més es pot aplicar????
El gran problema no és el moment actual.
Compareu-lo amb un malalt. Avui pots estar fatal………...a morir…………..però si les expectatives són bones ………..….tot es suporta………….però si les expectatives són dolentes……….….dolentíssimes ……..….perquè patir més.
I això és el que els polítics no ens diuen, potser perquè no saben, potser perquè no les veuen, potser perquè no les hi ha……..no ens diuen quines expectatives ens esperen.
I això com en l'exemple anterior és dolent…….….dolentíssim ………..perquè sense esperança perquè patir més.
Però em resisteixo a pensar que no tenim sortida……………..altra vegada potser no es volen dir-nos les seves expectatives de por d’equivocar-se i després pagar-lo en les urnes, encara que ara estan a temps que el desencantament no passi a mes i es converteixin en una autentica revolució.
Des del meu primer blog “Diferències entre Catalunya i Egipte” he anat comentant amb els meus contactes , amistats, família, la ultima vegada el divendres en un sopar de graduació, que la revolució estava a punt d’arribar.
Una revolució semblant a la de principi del Maig 68…………de moment.
En poc temps pot seguir com la del final de Maig de 68 i convertir-se en violenta.
És veritat que el temps desgasta i mentre els manifestants tinguin menjar…..a casa o a la d’amics o familiars, saldo en el mòbil, llum, aigua, televisió, el Barça o el Madrid ………o el que sigui……………… no anirà a mes..
Però, entre el que demanen els manifestants……...treball…………. quin partit polític ha dissenyat un autentic pla de reindustrializació del país??…......o és que encara seguim pensant que entre el tocho i el turisme sortirem endavant.
Sembla que les empreses exportadores estan funcionant i…......qui ens ho explica………...i…………que fan perquè no fan que això es multipliqui per dos, per tres………..a quins sectors més es pot aplicar????
El gran problema no és el moment actual.
Compareu-lo amb un malalt. Avui pots estar fatal………...a morir…………..però si les expectatives són bones ………..….tot es suporta………….però si les expectatives són dolentes……….….dolentíssimes ……..….perquè patir més.
I això és el que els polítics no ens diuen, potser perquè no saben, potser perquè no les veuen, potser perquè no les hi ha……..no ens diuen quines expectatives ens esperen.
I això com en l'exemple anterior és dolent…….….dolentíssim ………..perquè sense esperança perquè patir més.
Però em resisteixo a pensar que no tenim sortida……………..altra vegada potser no es volen dir-nos les seves expectatives de por d’equivocar-se i després pagar-lo en les urnes, encara que ara estan a temps que el desencantament no passi a mes i es converteixin en una autentica revolució.
No hay comentarios:
Publicar un comentario