Ni Villarato, ni àrbitres, ni calendari de Lliga preparat, ni dopatge, ni canvi de cicle, ni la hipnosis de Mourinho, ni el joc brut i violent, ni un equip de 500 milions, ni els gols de Cristiano, ni plantilla curta, ni perquè sí, ni perquè no, ni els quatre clàssics, ni canguelo, ni cagómetro, ni l’esperit de Juanito, ni el waka – waka, ni les lesions, ni les malalties, ni el cansament, ni la central lletera, ni el Mundial de Sud-àfrica, ni televisió española.
El Barça per tercer any consecutiu ha conquistat la Lliga sense cap tipus de discussió.
Però desprès de pensar amb tot això a vegades deixo-deixem de pensar amb les coses positives.
Però desprès de pensar amb tot això a vegades deixo-deixem de pensar amb les coses positives.
Amb Messi com protagonista principal, amb Xavi com director, amb Iniesta com una delicatessen, i els tres son nomenats els millors del món.
Però no haurien pogut aconseguir-lo sols.
Amb l’inexpugnable Valdés, amb el mic-mic Alves inesgotable, amb el jefazo Mascherano, amb el sorprenent Busquets, amb la seguritat de Piqué, amb lo puto rei negre- amb tot el carinyo del Crakovia de Keita, amb el patidor i efectiu Villa, amb el descobriment de Afellay, amb la pressió defensiva, amb la pressió del centre del camp, amb la pressió de la davantera, amb la maduresa del equip, amb la pedrera d'en Foncas i companyia, amb l’afició ....i amb un futbol de meravella.
No hay comentarios:
Publicar un comentario