martes, 31 de mayo de 2011

NO CAL DIR RES MES

No serà una aposta política??

Qui m'ho anava a dir?

Després de “empollarme” tots els pros i contres de l'energia nuclear, havia un en el que no trobava la solució.

Com es compensaria la producció energètica? Com produiríem el 30% d'energia que deixarien de produir les centrals?

Una de les solucions era consumir menys, però no veia jo al planeta amb intencions clares de fer-lo i ara………………….tachin..tachan ………………


Merkel s'acomiada de la energia nuclear i anuncia la revolució en renovables.

El tancament "irreversible" de centrals abans de 2022, suposa una "gegantesca oportunitat" per a "situar a Alemanya com precursora en política energètica", diu la cancellera.

Fukushima i més de 30 anys de moviment ciutadà contra les nuclears han obligat a la cancellera alemanya, Angela Merkel: com a màxim en onze anys, per a 2022, Alemanya mantindrà sense centrals nuclears la seva potència industrial i demogràfica, la primera d'Europa. El pas, esperat però oficialment anunciat ahir, està carregat de conseqüències per al continent. Si Alemanya pot, altres veïns europeus més petits encara amb mes raó.
 
Qualificada d’irreversible , la decisió suposa un enorme recolzament industrial e investigador a les energies renovables, que juntament amb el gas i altres tecnologies ocuparan gradualment el forat, aquest 23% de generació d'electricitat que avui correspon al nuclear en el país.

La transició es farà, “sense importar energia d'altres països” i “sense pujar tarifes elèctriques”, va dir Merkel. Els experts han dictaminat que el canvi tampoc afectarà a l'objectiu de 40% de reducció d'emissions de diòxid de carboni fins a 2020. Si tot això és cert, els defensors del sector nuclear es queden sense un sol argument al seu favor, i amb l'exemple del país més potent d'Europa en la seva contra.


Pensava que extremant la seguretat es podria garantir, encara que mai al 100%, el risc, però………………….vist el vist………….

no serà una aposta política??

podran reduir les emissions del carbó??

Serem capaços de produir suficient energia alternativa??

Que diran els verd dels parcs
eòlics i la seva influència en els paisatges??
El seu gir és el tribut que ha de pagar per a no suïcidar-se políticament, es reconeix en el seu entorn.

Gairebé un milió d'alemanys han sortit al carrer des de la impopular marxa enrere del passat setembre. El moviment nuclear va ressuscitar i la majoria social antinuclear és concloent. Després de Fukushima tot això amenaçava amb dur-se al govern per davant, tal com ha passat en diverses regions, inclòs el feu conservador de Baden-Württemberg el passat març, mentre el partit verd puja com l'escuma.

Era una qüestió de vida o mort, i aquesta supervivència ha pogut més que les enormes pressions del lobby nuclear, que té gran poder no només en l'administració de Berlín sinó també en els mitjans de comunicació.

Catàleg de problemes

En el catàleg de desgràcies que ahir va enviar a les seves associats Hans-Peter Keitel, el president de la Federació Industrial Alemanya (BDI), no faltava cap: 40.000 milions de despesa, retorn al carbó, més dependència del gas dels russos, debilitació industrial d'Alemanya. A la borsa de Francfort les accions dels grans consorcis elèctrics queien, mentre pujaven les empreses de renovables. La frontera entre les unes i les altres és menys clara del que es creu. El gegant Siemens, per exemple, té una gran aposta en noves tecnologies, s'ha separat del consorci francès Areva i s'està repensant la seva estratègia nuclear fora d'Alemanya, amb grans contractes amb Rússia que han estat posats entre parèntesis. Fa dos anys, el cap de Siemens, Peter Löscher parlava de construir 400 reactors en el món fins a 2030. Tot això ha canviat.

Segons Marcel Viëtor, expert de l'alemanya DGAP, Espanya, amb el seu gran potencial industrial en solar i eòlica, pot ser un país particularment sensible a l'exemple alemany. “Cal mirar a llarg termini”, diu Viëtor, els riscos de les nuclears són estadísticament baixos, però el problema és que no hi ha garantia que no succeeixi alguna cosa tan catastròfica com la de Fukushima, amb una factura gegantesca”.

Respecte a França (80% d'electricitat d'origen nuclear) totes les declaracions del govern i del sector elèctric que arribaven a propòsit de la decisió alemanya eren igualment catastròfiques: els preus de l'electricitat pujaran a Alemanya, es cremarà més carbó, etc. Fins al ministre suec de medi ambient ha ratllat la política alemanya de “molt irregular”.

Per a la seguretat de tots que no tornin a succeir desastres nuclears, i hem tingut sort, és primordial.

No serà una aposta política??

viernes, 27 de mayo de 2011

ALFOMBRAS ARRIBA

Catalunya en un afán de transparencia  que para algunos era un error político antes de las elecciones Municipales levanto la alfombra de las deudas de la Generalitat .

Si no hay ingresos habrá que reducir los gastos, consecuencia ....................recortes.

Los partidos de la oposición critican y acusan al Gobierno de la Generalitat de aplicar recortes a los ingresos, impuesto de patrimonio y aplicar recortes a los gastos atentando contra el estado del bienestar y los beneficios sociales.

En un pensamiento de Maquiavelo, en un sueño, si fuera President de la Generalitat daria un paso atrás y retiraría la no tributación en el impuesto de Patrimonio………..veríamos la cantidad de capital que emigraría a otras regiones donde no se paga.

Seguía soñando y aceptaría las imposiciones de la oposición y no recortaría nada de nada…........ala a seguir gastando.

En poco tiempo bancarrota y entonces iría a pedir ayuda al Gobierno Central que naturalmente me la negaría porque no hay un euro.

En un momento del sueño, se interrumpe la historia porque Europa nos interviene ya que incumplimos los compromisos y entonces salgo al balcón de la Plaza Sant Jaume y me dirijo a los ciudadanos……

Y ahora convocare elecciones …...................ganaríamos por mayoría absoluta pero el coste para el país seria inasumible.

Ahora les toca a los demás:

Las autonomías esconden bajo las alfombras 26.400 millones sin aflorar


La deuda ‘oculta’ de las administraciones territoriales -comunidades autónomas y ayuntamientos- ya tiene cifra. En concreto, 26.400 millones de euros que escapan del cálculo a efectos de déficit o deuda pública.
A esta cantidad hay que añadir un número indeterminado de facturas que responden a gastos realizados, pero que todavía no han sido emitidas, y cuyo volumen es hoy por hoy un enigma imposible de descifrar. Lo que sí se sabe es que Hacienda ha prohibido endeudarse a 310 ayuntamientos por exceso de deuda.
Loa datos proceden de un informe realizado por la consultora Freemarket Corporate Intelligence
El informe considera que las administraciones territoriales tienen una ”vía de escape” que se ha instrumentalizado a través de  sociedades u otras unidades institucionales que no se consideran públicas (al no tener mayoría de capital público y por lo tanto sin control directo de la Administración).
En concreto, sostiene el informe, hay alrededor de 5.200 entes autonómicos y locales con un endeudamiento no incorporado a las cuentas oficiales de alrededor de 26.400 millones de euros, aseguran los autores del informe.


Si podeis recuperar el video de la salida de Rajoy al balcon del partido Popular el domingo después de haber ganado las elecciones, lo primero………..resoplido a fondo……..pensamiento……..(este es mío) menudo marrón me voy a comer.

Congreso o Primarias.

Muchas presiones dentro del partido socialista ante la posibilidad de celebrar un Congreso o primarias.

Hace un rato la ministra Carme Chacón ha convocado una rueda de prensa en la que ha comunicado su decisión de no presentarse a las primarias, muerto el perro muerta la rabia....con perdón.

"para no poner en riesgo la unidad del partido, porque esta en riesgo el secretario general del partido, el Presidente del Gobierno y la estabilidad del Gobierno actual”

Pero esta en el aire todavía, si el partido socialista a la vista de que no se celebraran primarias, en la reunión de mañana del Comité Federal se escogerá a un candidato y si se defenderá la celebración de un Congreso.

La opción Patxi Lopez suena bien a muchos barones del partido.

La opción Rubalcaba es un paso adelante pero no tiene un futuro brillante.

El otro día leía que Patxi Lopez es el vasco que todas las suegras quisieran tener de yerno, cae bien.

Para el planteamiento de convocar un Congreso Patxi Lopez dice que :

Tenemos que definir un proyecto que revitalice los valores de la izquierda; que apueste por la educación, el desarrollo y el conocimiento; que defienda los intereses de todas las capas sociales, pero especialmente de los colectivos que, de forma cada vez más alarmante, se están estancando en el nivel más bajo de una sociedad dual; que regenere la oferta socialdemócrata con propuestas claras y comprensibles; que se abra a nuevas personas que ven a los partidos como algo lejano y desfasado.
Y todo esto no se puede definir únicamente a través de unas primarias para cambiar de candidato. Ésa no puede ser la única respuesta que demos a los ciudadanos. Necesitamos elegir al candidato, pero también las propuestas. Y eso en el PSOE se hace con un Congreso.

Lo malo para los socialistas es que los que  vayan a ese congreso serán los militantes-afiliados que hoy ocupan los puestos de responsabilidad, y esos van a pelear por colocarse lo mejor posible.

Por otra parte la pobre ministra parecía hoy descompuesta a punto de soltar una lagrimita………………. que presión habrá soportado y por otra parte oír en televisión que al ser del Partido Socialista de Catalunya no caería bien a España….sin palabras.

viernes, 20 de mayo de 2011

ME GUSTA…………….NO ME GUSTA

Me gusta:
Ser consciente de la posibilidad de ver hecha realidad la revolución civil pacífica.
Que llevan carteles tales como:
       “Por una democracia real”
       “¡Decidnos la verdad!”
       Que el objetivo sea dar un toque de atención serio a los políticos y también a los bancos, aunque de esto poco se habla.
       Comprobar que participan personas de todas las edades, naturaleza, clase y creencia.
       Que el sistema se renueve pero no a cualquier precio.


No me gusta:
       Que se oigan cosas que van contra el sentido común.
       “No les votes”. ¿Y quien va a realizar los cambios ........ellos?
       “¿Por qué un piso tan pequeño y una hipoteca tan grande?”. Aquí no estoy de acuerdo. Porque el piso lo viste TÚ, la hipoteca la firmaste TÚ, y por tanto, el que tiene que contestar a esa pregunta eres TÚ.
       Que vayan contra el sistema y no contra el Gobierno, ya que si este es el fondo de la cuestión porque hacerlo ahora.
       Que todo ocurra precisamente en época electoral. ¿Por qué no haberlo hecho hace dos meses? ¿Por qué no hacerlo más tarde? ¿Por qué esta urgencia?
       Que los intelectuales y los periodistas que antes habían posicionado su ideología se sumen como abanderados de la causa.
       Que no acampen ante los Ministerios de Economía, Trabajo, la Moncloa, etc. Es como en las manifestaciones que los ciudadanos tenemos que aguantar los embotellamientos, que no dejen entrar al trabajo??...a los ministros.
       Que nadie haya promovido estas mismas protestas pacíficas contra bancos y cajas en las sedes de éstos.
       Que la izquierda mas de izquierda y progresista se alinee tan rápido y haga suya la protesta y la derecha  la demonice inmediatamente.
       Que juguemos a confundir. El ex Presidente Zapatero, como ya no tiene nada que hacer, ahora dice que hay que escuchar.
Los políticos como  Juan Carlos Rodríguez Ibarra, que intenta aclarar las cosas: “Hay jóvenes por todas las plazas que está indignados, no con nosotros????............. sino porque la situación se ha vuelto bien complicada como consecuencia de la crisis económica”.
Y, en pleno alucine de pepinillos de colores dice “La pregunta es: ¿es razonable lo que piden?”
Y el señor Rodríguez  resume: “Es el sistema el que está en contra de ellos, no al revés”·.

Un amigo que tengo me pasa una nota que dice: “El 14 de Mayo, Zapatero dijo: ´A partir de mañana se pondrán nerviosos. Y el 15 de Mayo empezaron las manifestaciones espontáneas”.

Y lo busco.....................y lo encuentro.

Zapatero promete negociar los 240 millones que Salgado niega a Balears
El presidente del Gobierno anunció en dos ocasiones que a partir del domingo habrá remontada electoral de los socialistas y  en el PP se pondrán nerviosos".

Algo, me huele mal.

Y este movimiento.............. porque es en España???.......quizás el siguiente grafico os aclare el tema.

Gráfico de desempleados por países.

ENCARA ESTAN A TEMPS

Es veia venir.

Des del meu primer blog “Diferències entre Catalunya i Egipte” he anat comentant amb els meus contactes , amistats, família, la ultima vegada el divendres en un sopar de graduació, que la revolució estava a punt d’arribar.

Una revolució semblant a la de principi del Maig 68…………de moment.

En poc temps pot seguir com la del final de Maig de 68 i convertir-se en violenta.

És veritat que el temps desgasta i mentre els manifestants tinguin menjar…..a casa o a la d’amics o familiars, saldo en el mòbil, llum, aigua, televisió, el Barça o el Madrid ………o el que sigui……………… no anirà a mes..

Però, entre el que demanen els manifestants……...treball…………. quin partit polític ha dissenyat un autentic pla de reindustrializació del país??…......o és que encara seguim pensant que entre el tocho i el turisme sortirem endavant.

Sembla que les empreses exportadores estan funcionant i…......qui ens ho explica………...i…………que fan perquè no fan que  això es multipliqui per dos, per tres………..a quins  sectors més es pot aplicar????

El gran problema no és el moment actual.

Compareu-lo amb un malalt. Avui pots estar fatal………...a morir…………..però si les expectatives són bones ………..….tot es suporta………….però si les expectatives són dolentes……….….dolentíssimes ……..….perquè patir més.

I això és el que els polítics no ens diuen, potser perquè no saben, potser perquè no les veuen, potser perquè no les hi ha……..no ens diuen quines expectatives ens esperen.
I això com en l'exemple anterior és dolent…….….dolentíssim ………..perquè sense esperança perquè patir més.

Però em resisteixo a pensar que no tenim sortida……………..altra vegada potser no es  volen dir-nos les seves expectatives de por d’equivocar-se i després pagar-lo en les urnes, encara que ara estan a temps que el desencantament no passi a mes i es converteixin en una autentica revolució.

miércoles, 18 de mayo de 2011

¿PORQUÉ NO TE CALLAS?


En una sessió parlamentària de control al Govern, el President Zapatero, davant una pregunta del diputat Rajoy en la qual li acusava d’haver fet la major retallada social en les últimes dècades, va contestar que qui afirmi que ell i el seu Govern han retallat l'Estat de Benestar, és un "bellaco".
Mentir com un bellaco és dir grans mentides sense avergonyir-se de fer-lo.
Menteixen com bellacos els que diguin que s'estan produint retallades en l'Estat de benestar” (José Luís Rodríguez Zapatero, Santander, 10 de maig de 2011).

Congrés dels Diputats, 12 de maig de 2010. Parla el president del Govern Rodríguez Zapatero. Acta oficial de la sessió:

  “El Govern ha decidit: reduir les retribucions del personal del sector públic en un 5% de mitjana a partir de juny de 2010 i congelar-les en 2011”
“Suspendre per a 2011 la revaloració de les pensions”
  “Eliminar el règim transitori per a la jubilació parcial”
  “Eliminar la prestació per naixement de 2.500 euros a partir del 1 de gener de 2011”
“Reduir les despeses en farmàcia”
“Suprimir per als nous sol·licitants la retroactivitat del pagament de prestacions per dependència”
“Es disposa així mateix una reducció entre 2010 i 2011 de 600 milions d’euros en l’ajuda oficial al desenvolupament”

Podríem dir que com resultat d’aquestes polítiques, que malgrat les seves promeses no acaben de quallar, tenim:
Prop de 5 milions de desocupats
Contractes que en la seva majoria segueixen sent temporals i precaris
Eliminació de prestacions socials bàsiques, imprescindibles per a no caure en l’exclusió social
Reducció del salari dels funcionaris, sense tenir en compte que un percentatge elevat és mileurista
Reforma de les pensions per la qual es tindrà que treballar més anys i amb una pensió més reduïda
Escasses accions contra el frau i l’evasió fiscal
Cap acció per a reduir els privilegis de les SICAV (Fons dels rics)
La dotació anual dels diners dels contribuents, de 10.000 milions d’euros a l’església Catòlica.

Però nomes diré aquella famosa frase..........¿.PORQUÉ NO TE CALLAS?

SABEM EL QUE VOTEM??

Concertar plans d'impuls d'inversions, públiques i privades, cap al capital humà i tecnològic o reforçar els Centres Europeus d'Innovació d'Empreses? Ni un ni el altre. Els estreteges de les campanyes electorals desaconsellen entrar en els detalls dels programes i anar directament al que entusiasma als militants i garanteix titulars en els mitjans: el cop de puny a la mandíbula al contrincant.

No cal restar importància als programes. Per contra són l’element imprescindible per a arrencar la carrera, el compromís amb els votants".

Però en una campanya municipal els candidats saben que si parlen de reconstruir un pont en un poble o prometre una incineradora no sortiran en els telediaris. Una gavinetada a l’adversari, com la llançada per Rodríguez Zapatero al PP al comparar-los amb els Autèntics Finlandesos, la ultradreta més radical d'Europa, o la De Rajoy al PSOE amb la campanya jo també sóc un “bellaco” són rebudes amb alegria per votants i periodistes.

Els estreteges electorals no fan més que aplicar una mica que l'empresa privada ha descobert fa temps: l'atac directe.

Sucs Don Simón va aconseguir en 1998 passar d'un 10% de quota de mercat al lloc de líder en refrescs freds a l'anunciar que ells utilitzaven taronges espremudes i Minute Maid, marca rival, propietat de Coca-cola, néctar preparat. Poc després va repetir l'operació amb Granini.

Panrico, Bimbo, Vodafone, Movistar, Nivea i Gillette també s'han vist afectades en les seves estratègies publicitàries per pràctiques que vulneraven les normes de Autocontrol.


 

Coneixeu les propostes dels programes Municipals i Autonòmics que aneu a votar??


SABEM EL QUE VOTEM??

lunes, 16 de mayo de 2011

L’ORANGUTAN ÉS VERMELL


Nigger és la paraula que històricament es utilitza a  Estats Units des de 1800 per a referir-se despectivament a les persones de pell negra que eren portats de Africa com esclaus, “Niggers at sale” o “Nigroes at sale” (“negres en venda”) era el rètol clàssic en els molls de la costa est d'Estats Units .

2008 - Samuel Eto creu que el Saragossa hauria d'haver estat sancionat amb el tancament de La Romareda per un any, en lloc dels 9.000 euros de multa que ha rebut pels insults de caràcter racista que parteix del públic va dedicar al camerunès i va plantejar la intervenció de la justícia ordinària en aquestes situacions.

Eto, d'altra banda, també va voler diferenciar els crits de caràcter racista dels afeccionats de l'incident del seleccionador espanyol, Luis Aragonés, que es va referir a Thierry Henry com "negre de merda" mentre es dirigiria a José Antonio Reyes durant un entrenament que va ser captat per les càmeres de televisió.

El camerunés, va reiterar que "l'avi", com li diu a Aragonès des de l'etapa que van coincidir en el Mallorca, "no és racista" i que va actuar d'aquesta manera amb Reis per motivar al davanter espanyol de l'Arsenal. "Jo el conec i és més llest que la fam. El que passa és que  la televisió, el va enxampar. Es va equivocar en la paraula, però aquest senyor no és racista", va opinar.

D'un temps a ara proliferen en els espectacles esportius els dits insults racistes. El llenguatge políticament correcte no permet referir-se a les persones amb la pell fosca com «negres». Va haver un temps en el qual es parlava dels «subsaharians» per a regatejar l’èmfasi en la negritud. Es va escoltar en una retransmissió esportiva. «El jugador subsaharià del Reial Madrid, Clarence Seedorf»… Seedorf va néixer a Amsterdam, Holanda, dada que dificulta  la condició subsahariana.

En una reunió, se’m va reprendre per utilitza la frase «estic negre» per a explicar el meu fastig per una qüestió irrellevant.

Hauria d'haver dit estic subsaharià o estic de color o estic afroamerica.

Em pregunto si l'insult racista només és delictiu si una persona de pell negra és la diana de l'estupidesa del públic radical.

Crec que el mateix dret té l'esportista negre a sentir-se maltractat que el d'altre país a l'escoltar, una setmana sí i una altra també, que la seva nacionalitat d'origen és el motiu del menyspreu.

A Mourinho i a Cristiàno Ronaldo se'ls canta, sense que ningú s’esquinci les vestidures, una cançoneta que diu «aquest portuguès, hijoputa és.

Les autoritats esportives no consideren l'insult racista, quan el racisme no es sosté tan sols en la diferència del color de la pell, sinó també en les nacionalitats.

Un insult sostingut per la nacionalitat de l'insultat és racista. I tan greu resulta cridar aquest togolés hijoputa és, o aquest gabonés fill puta és, com aquest portuguès fill puta és, o «el neocelandés, aborigen és. Ara que es parla tant de la igualtat, busquem-la en tots els racons, no només en el color de la pell, per al bo i per el dolent.

A més:
negre, -

1 Color com el del carbó o el de la foscor total: el color negre, en realitat, és l'absència total de color perquè absorbeix tota la llum sense reflectir-la.

2 Que és d'aquest color, o que és d'un color molt fosc o més fosc que el d'altres coses de la seva espècie: els raïms poden ser blanques o negres.

3  Que està molt brut o enfosquit per la brutícia.

4  Que està molt bronzejat o torrat pel sol.

5 Que és trist, desafortunat o poc favorable: avui és un dia negre que convé oblidar.

6 S'aplica al cinema o la novel·la que pertany al gènere policíac, on l'acció es desenvolupa en ambients sòrdids i violents.

7 S'aplica al ritu o celebració que està relacionat amb el diable o amb les forces de mal: màgia negra.

8 S'aplica a la persona de la raça de pell fosca que comprèn els principals pobles d'Àfrica i Oceania.

9 Relatiu a aquesta raça humana: música negra.

10 S'aplica al tabac que és d'olor i sabor fort: abans fumava ros, després va fumar negre i ara ha deixat el tabac.

11 Persona que treballa perquè una altra destaqui i s'atribueixi els mèrits, especialment escrivint obres literàries.

estar (o posar-se) negre

Estar molt empipat, molt preocupat o molt fart d'alguna cosa.

Complicar-se molt un assumpte, de manera que es faci perillós o difícil de realitzar: s'està posant negre trobar treball.

posar negre
Molestar o empipar molt a una persona, o fer-li perdre la paciència: els culebrons em posen negre.

tenir la negra
Tenir una ratxa de dolenta sort: té la negra, va de desgràcia en desgràcia.

veure’s  negre
Tenir molts problemes o molta dificultat per a fer una cosa: amb el meu sou, em veig negre per a arribar a fi de mes.

Ara, també són racistes els que fan comparacions amb animals ……i si algú dels citats no és negre hauríem de buscar altre adjectiu?

Guardaespatlles
Persona que acompanya a altra per a protegir-la.
També anomenat goril·la

I
els acudits de mal gust sobre negres que alguna vegada em rigut....perquè no ens hem aixecat de la cadira i acusat de racista al que els explica.

A un negre li molesta mes que li diguin mico o que la seva mare és una dona de la vida?


Que diferència hi ha entre dir mico a un negre i foca a dona blanca obesa?

PER PENSAR.............PER PARLAR.

jueves, 12 de mayo de 2011

BARÇAMB

Ni Villarato, ni àrbitres, ni calendari de Lliga preparat, ni dopatge, ni canvi de cicle, ni  la hipnosis de Mourinho, ni el joc brut i violent, ni un equip de 500 milions, ni els gols de Cristiano, ni plantilla curta, ni perquè sí, ni perquè no, ni els quatre clàssics, ni canguelo, ni cagómetro, ni l’esperit de Juanito, ni el wakawaka, ni les lesions, ni les malalties, ni el cansament, ni la central lletera, ni el Mundial de Sud-àfrica, ni televisió española. 

El Barça per tercer any consecutiu ha conquistat la Lliga sense cap tipus de discussió.

Però desprès de pensar amb tot això a vegades deixo-deixem de pensar amb  les coses positives.

Amb Messi com protagonista principal,  amb Xavi com director, amb Iniesta com una delicatessen, i els tres son nomenats els millors del món.

Però no haurien pogut aconseguir-lo sols.

Amb l’inexpugnable Valdés, amb el mic-mic Alves inesgotable, amb el jefazo Mascherano, amb el sorprenent Busquets, amb la seguritat de Piqué, amb lo puto rei negre- amb tot el carinyo del Crakovia de Keita, amb el patidor i efectiu Villa, amb el descobriment de Afellay, amb la pressió defensiva, amb la pressió del centre del camp, amb la pressió de la davantera, amb la maduresa del equip, amb la pedrera d'en Foncas i companyia, amb l’afició ....i amb un futbol de meravella.

No pensem amb el BARÇA-NI....pensem AMB EL BARÇA-AMB

viernes, 6 de mayo de 2011

GUERRA DE MARCAS - PLAGI ???

El plagi és definit pel diccionari de la llengua espanyola de la Real Acadèmia Espanyola com l’acció de "copiar en el substancial obres alienes, donant-les com pròpies".


Incloc imatges evidents del tema.

Ara salta al debat,  la lluita entre Marcilla i Nexpresso. En primer lloc hem de conèixer que Nespresso, de moment, guarda silenci, perquè els seus responsables a Espanya asseguren que no volen desvetllar la seva estratègia legal. Però el cop pot ser dur per al seu negoci: les càpsules han estat l’oxigen per Nestlé en plena crisi. La seva venda a Espanya ha crescut prop del 30% a l’any i en tot el món li va proporcionar a la suïssa 2.530 milions d'euros en 2010.



Inditex també va plagiar a unes bloggers i va tindre que retira els dissenys.



La historia del plagi és inacabable. Des que els Beach Boys amb a Chuck Berry fins que Oasi ('Step out') i els Rolling Stones ('Anybody seen my baby?') van perdre judicis, per copiotas, amb Stevie Wonder ('Uptight') i K.D. Lang ('Constant graving').

La cançó de la discòrdia va ser My sweet lord. El tema li va costar al ex beatle una demanda per plagi que va interposar el grup The Chiffons. Aquests asseguraven que la melodia d'aquesta cançó se semblava massa a la tornada d'He's sota fini. George Harrison va incloure aquest single en All things must pass (1970), el seu primer àlbum en solitari. El beatle 'tranquil' va perdre el plet gairebé sis anys després d'haver arribat a ser numero 1, al marge de The Beatles, gràcies a l'esmentada cançó.

També consulto el tema de patents, temps durant el qual l'autor té protegit el seu invent, però no aclareix gaire sobre el fet que dos elements se semblin però tinguin traços diferencials.

En fi si algú s’atreveix amb el disseny i vol plagiar, reinventar......exemples té.

Consultar aquest link ....per al mi fantàstic.

martes, 3 de mayo de 2011

Justícia Bin Laden

Justícia Retributiva: es basa en la culpabilitat, té com finalitat el càstig, orientació cap al passat, el càstig s’utilitza per a aleccionar a l'infractor i prevenir el delicte. L'Estat té el monopoli per a ocupar-se del greuge comès. Es denuncia l’agressor. No s’atenen les necessitats de les víctimes i el judici divideix les parts.

Justícia Restaurativa: es reconeix el rol de l'infractor, de la víctima i de la comunitat. La comunitat és la principal responsable de controlar la delinqüència. Es basa en la responsabilitat. Com finalitat busca la reparació del dany causat. Orientació cap al futur. El càstig s'utilitza per a retornar i recrear el vincle amb la societat. Es denuncia el greuge. El judici busca unir les parts.


El president Barak Obama va aparèixer enfront de les càmeres de televisió, en directe, per a corroborar la notícia: Osama Bin Laden està mort.

El van matar uns agents de la CIA en una operació que, segons el propi president d'EEUU, pretenia agafar i posar davant la justícia al famós terrorista. No se sap què ha fallat o què ha passat, però l'única cosa que l'operatiu va poder fer, segons sembla, és matar-lo.

No sembla a primera vista una operació molt neta o amb èxit.

La frase més repetida a EEUU és: “s’ha fet justícia”. S’ha fet justícia?

Fins a on jo se, la justícia es fa quan l’acusat té una defensa, quan hi ha evidències, proves, un jutge…

S’ha fet potser, i suposant que la notícia és real, una justícia bíblica la llei del Tailon. La de l'ull per ull, la de la força bruta, però
recordeu la frase de Mahatma Gandhi; Ull per ull, i el món acabarà cec, i també recomano que investigueu sobre això, però per a facilitar-vos, us diré que aquesta llei de Moisés va ser donada els jutges i no als homes i el seu principal objectiu era que hagués correspondència entre l’ofensa i el càstig i no precisament amb els mateixos exemples.

S’hagués fet justícia si s’hagués posat a Bin Laden enfront d'un jutge (o diversos jutges) si s’haguessin presentat proves, testimonis, testimoniatges. S'hagués fet justícia si un advocat (o varis) haguessin pogut corroborar l’autenticitat d’aquestes acusacions.

El discurs de Obama................ li ajuda a recuperar una posició perduda just quan els rumors de les eleccions comencen a escoltar-se en l’horitzó.

Milers de persones estan celebrant enfront de la casa Blanca i en la zona zero de Nova York, cridant “USA!... USA!”. Anit, Toni Bases, en crònica en directe, deia que eren la majoria, joves de 18 – 20 anys que en li moment del 11S en 2001 amb 8 anys els havien dit que Bin Laden era l’encarnació del mal i així han viscut aquests últims 10 anys

Les masses es deixen dur per l’emoció del moment i mai reflexionen ni són capaços d’acceptar les crítiques.

El fanatisme no és bo, ni el d'uns ni el d'uns altres.

No vull que es confongui el sentit de les meves paraules. No estic ni estaré mai a favor dels assassins, dels terroristes. Nomes dic que estem confonent el sentit de la justícia

Em pregunto si és  la justificació necessària per a tornar a les èpoques de la por, de les alertes, de les mesures excepcionals, del militarisme encobert a nivell internacional.

Espero que no sigui la justificació de l’assassinat polític sense fronteres.

I perquè no amb Gadafi....??????

No crec que siguin dies brillant per a la justícia, més aviat, tot el contrari.